Resum
Introducció i objectius:
comprovar la relació de pacients impacients (PI) i sense cita (SC) i el grau de burnout.
DISSENY: estudi descriptiu transversal.
ÀMBIT: Atenció Primària. (AP)
SUBJECTES: metges/esses d’AP de l’ICS del Bages amb població assignada el 2006 (n=76).
MESURAMENTS: oferta i demanda total; visites
ESPONTÀNIES/URGENTS, població assignada, càrrega assistencial i temps de cita prèvia. Dos Qüestionaris: Maslach Burnout Inventory i sociodemogràfiques i creences sobre gestió d’agendes.
Resultats:
Participació 81,5 % Cansament emocional alt en 51.6% Els PI representen un 45.96 % de les visites/diàries. Només un 11.3 % dels professionals tenen SC amb una mitjana de ,1.47 SC/dia). Existeixen diferències estadísticament significatives entre les variables sexe, presa de psicofàrmacs, atenció continuada i nombre de consultoris i burnout. El model que inclou les dues últimes variables conjuntament amb els anys d’antiguitat només aconsegueix en un 23,3% predir el burnout. El 73.8% creu que calen més recursos per reduir els retards en la citació i el 57,4% creu que a més visites disponibles més demanda.
DISCUSSIÓ: No trobem relació entre SC i PI amb burnout, malgrat ser una percepció majoritària dels professionals enquestats. Agendes flexibles dissenyades per registrar activitats proporcionen una oferta superior a la demanda. Alta taxa de burnout. Noves línees d’estudi serien valorar les conseqüències en lloc de les causes. Propostes organitzatives novedoses enfront a l’increment de la demanda van en contra de les creences dels professionals del Bages.
Paraules clau:
Burnout. Atenció primària. Gestió d’agendes. Sense cita.