Resum

Introducció. La inactivitat física és un factor de risc modificable de desenvolupament de malalties cròniques. L’elevada proporció d’adults sedentaris que acudeixen als Centres d’Atenció Primària (CAP) justifica les intervencions de promoció d’Activitat Física (AF) des d’aquest àmbit. Objectiu. Avaluar l’efectivitat d’un Programa de Promoció d’Activitat Física (PPAF) des d’Atenció Primària (AP) per augmentar els nivells d’AF dels adults amb malaltia crònica. Mètodes. Assaig clínic aleatori controlat. Participaren 384 subjectes (72,3% dones; edat mitjana 66,1 (Desviació Estandard 11,6) anys; IMC 29,67; DE 5,25 kg/m2) de 9 CAP de Catalunya, adults, amb un nivell baix d’AF, autònoms, i amb malaltia crònica. Els pacients que acceptaven participar voluntàriament es van aleatoritzar en grup control (GC) (n= 192) (tracte habitual al CAP) o grup intervenció (GI) (n= 192) (PPAF: 2 sessions/setmana de 60 minuts durant 12 setmanes). Es va avaluar el nivell d’AF (versió curta del qüestionari International Physical Activity Questionnaire, IPAQ) al mes 0 (basal), mes 3 (final del programa) i 6 i (3 mesos després). Els efectes del PPAF s’avaluaren calculant el canvi en els METS minuts/setmana entre els diferents moments d’avaluació. Resultats. La mitjana (desviació estàndard) de METS minuts/setmana basal va ser de 1168,2 (635,2) en el GC i 951,5 (546,4) en el GI. El GI va demostrar un augment significatiu el mes 6: GI= 1726 (673,7); GC= 863,3 (315,2). La diferència entre grups fou significativa (p=0,004). Conclusions. El PPAF ha demostrat ser una intervenció eficaç des d’AP per augmentar els nivells d’AF a mig termini de la població sedentària

http://www.butlleti.cat/ca/Vol29/iss3/autors.aspx