Resum

Objectiu:
Tenir una aproximació, referida estrictament als pacients amb hipertensió, diabetis mellitus tipus 2 o hiperco-lesterolèmia, corresponents a dos contingents de pacients d’un centre urbà d’atenció primària, sobre el grau de coneixença de la medicació que han de prendre de manera continuada per controlar la malaltia. Disseny i pacients. Enquesta voluntària i anònima, i que calia respondre sense la presència del metge i la infermera, proposada a tots els pacients que, amb els diagnòstics esmentats, van sol·licitar visita mèdica o d’infermeria de manera espontània durant una única jornada laboral. Resultats. L’enquesta ha estat proposada a 51 pacients i tots hi van participar. El 63% va indicar estudis secundaris o terciaris, però el 61% no va indicar res en una pregunta senzilla sobre els efectes secundaris de la medicació, tot i que el 78% va admetre que en llegia el prospecte. El 84% va saber indicar que la medicació disminueix les xifres de tensió arterial, la glucèmia o el nivell de colesterol, respectivament.Conclusions. Hi ha una majoria de pacients amb més estudis que els bàsics, però només una minoria coneix els efectes secundaris de la medicació, encara que prou saben per a què serveix. Això fa pensar, segons aquesta aproximació, que la coneixença dels pacients sobre la pròpia medicació es fonamenta sobre tot en la comunicació amb el metge o la infermera, és a dir, es basa en la confiança; i que a més caldria millorar sobre tot la comunicació relativa als efectes secundaris.

http://www.butlleti.cat/ca/Vol33/iss1/1