Resum
Introducció: L’administració d’antiagregants plaquetaris
en prevenció secundària està ben establerta, però
existeix una major controvèrsia sobre quan utilizar-los
en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars.
Alguns estudis mostren resultats contradictoris i existeixen
diferents criteris per valorar la indicació d’àcid acetilsalicílic
(AAS) com a estratègia de prevenció primària
en pacients diabètics tipus 2 (DM2).
Objectiu: Analitzar i comparar les característiques
dels pacients DM2 a partir de la indicació de tractament
amb AAS en prevenció primària segons dues recomanacions
terapèutiques actuals: American Diabetes Association
2001 (ADA-01) i les del grup Sheffield-1996.
Tipus d’estudi: Estudi descriptiu transversal.
Emplaçament: Centre de salut rural de la comarca
d’Osona amb una població assignada de 12.532 persones
majors de 14 anys.
Subjectes: Es van seleccionar la totalitat dels
pacients DM2 del centre sense malaltia cardiovascular.
Mesuraments i intervencions: Variables estudiades:
antecedents familiars, anys d’evolució del diagnòstic de la
diabetis, hàbit tabàquic, determinació del risc cardiovascular
(RCV), concentració del colesterol total, triglicèrids,
fraccions LDL i HDL del colesterol, hemoglobina glicada,
microalbuminúria, pressió arterial sistòlica i diastòlica,
índex de massa corporal i existència d’hipertròfia ventricular
esquerra per criteris electrocardiogràfics.
Resultats: El nombre de DM2 candidats a prevenció
primària va ser de 249 (73,7% del total de DM2).
Haurien de rebre tractament amb AAS segons l’ADA-
01, 201 pacients (80,7%) i segons Sheffield-96, 158
(63,5%). Al comparar els pacients no coincidents sols
s’aprecien diferències significatives quant a l’edat, que és
major en el grup Sheffield (p: 0,002) i els valors dels
paràmetres del RCV que són més desfavorables també
en el grup Sheffield.
Conclusions: No tots els pacients DM2 sense malaltia
cardiovascular haurien de rebre AAS com a prevenció
primària. L’aplicació dels criteris ADA-01 implica el
tractament amb AAS d’un major percentatge de pacients
respecte als del grup Sheffield-96