Resum
Introducció:
L’èmfasi de les cures pal·liatives està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic.
Objectius:
Determinar la prevalença i els factors associats a la presència de depressió major en pacients amb càncer avançat atesos en atenció primària.
METODOLOGIA DISSENY: estudi transversal
PACIENTS I UBICACIÓ: pacients amb càncer en estadi terminal atesos en atenció primària a l’Àmbit d’Atenció Primària Tarragona-Reus.
PROCEDIMENTS: Entrevista estandarditzada per determinar el diagnòstic de depressió major més una sèrie de qüestionaris que inclouen l’avaluació del malestar psicològic (Hospital Anxiety and Depression Scale), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-Unk Functional Social Suport Questionnaire).
Resultats:
La prevalença de depressió major en pacients amb càncer avançat és del 37,2% (IC95%: 23,8-52,3). La presència de depressió major s’associa a limitacions funcionals, pitjors mesures en diverses dimensions de qualitat de vida, preocupacions existencials diverses més accentuades i a una pitjor percepció del suport social.
DISCUSSIÓ: Es constata l’existència d’un quadre multidimensional (clínic, social, existencial....) d’aspectes subjacents a la depressió en pacients amb càncer avançat. Sembla raonable proposar un abordatge assistencial global, adreçat a les diverses àrees afectades concomitantment a la depressió.
Paraules clau:
Neoplàsies, Malalt Terminal, Cures Pal·liatives, Trastorn Depressiu, Atenció Primària de Salut