Resum

Resum Introducció. El dolor crònic per artrosi desencadena un conjunt d´esforços cognitius i de conductes que defineixen les estratègies d’enfrontament al mateix. Objectiu. Avaluar l´eficàcia d´un programa interdisciplinari centrat en teràpies cognitivo-conductuals per millorar la simptomatologia i la discapacitat en pacients amb dolor crònic per artrosis. Disseny. Assaig clínic aleatoritzat obert amb grup control. Emplaçament. Centre d´Atenció Primària urbà. Participants: Persones de 50- 75 anys, d´ambdós sexes, amb dolor crònic per artrosi de genoll, esquena o mans (N= 123). Període d´estudi, 18 mesos. Mesures i Intervenció. Mesures: Escala analògica visual, qüestionaris de capacitat funcional, qualitat de vida i d´ansietat-depressió. Escales de valoració del dolor i d’enfrontament al dolor. Intervenció interdisciplinària (metge/infermera/psicòloga clínica). Es van realitzar sessions educacionals per a la salut i aprenentatge de tècniques d’enfrontament al dolor crònic, amb una freqüència setmanal els primers 6 mesos i quinzenal els següents 6 mesos. Resultats. 120 subjectes, 59 aleatoritzats al grup intervenció i 61 al grup control. Després de la intervenció es van observar diferències estadísticament significatives en les variables “el dolor depèn de mi, del que jo faci” de l´escala de Valoració del dolor i en la variable “distracció” del qüestionari del CAD-R. Conclusió. Després de la intervenció, encara que els subjectes segueixin referint una intensitat de dolor similar al d´abans de la intervenció, els individus són més eficaços en el maneig del dolor, perquè són menys passius i utilitzen estratègies actives eficaces per afrontar el dolor. Paraules clau. Dolor, artrosis, teràpies cognitives, centre d´atenció primària

http://www.butlleti.cat/ca/Vol28/iss1/4