Resum

Introducció: Els pacients hiperfreqüentadors són motiu de preocupació per al sistema sanitari ja que ocupen més del 50% del temps de consulta del metge. A més, significa que són uns pocs usuaris els que generen la majoria de feina. Objectiu: Observar la relació entre la hiperfreqüentació i el recolzament social percebut pels pacients d’Atenció Primària. Disseny: Estudi observacional, descriptiu i transversal. Emplaçament: CAP de Granollers-Sud Participants: Hi van participar un total de 107 subjectes. Un grup de 52 subjectes hiperfreqüentadors i un grup control de 55 subjectes normofreqüentadors. Es va obtenir aquesta segona mostra mitjançant l’emparellament per parells amb el grup hiperfreqüentador en les variables sexe, edat, estat civil i malalties. Intervencions: Es va valorar el criteri d’hiperfreqüentació seguint el criteri d’estudi pioners. Es van obtenir aquestes dades mitjançant els registres informàtics del centre. Es va avaluar el recolzament social percebut pels pacients mitjançant l’Escala de Recolzament Social SS-B. Resultats: Es van obtenir diferències significatives entre ambdós grups respecte al recolzament total percebut (p=0.000), essent la mitjana menor per al grup hiperfreqüentador en totes les subescales del recolzament rebut dels familiars (recolzament emocional, socialització, assistència pràctica assistència econòmica i consell). Conclusions: els pacients hiperfreqüentadors tenen una percepció de menor recolzament social del grup primari (família) respecto al grup normofreqüentador, i podria ser aquest recolzament el que oferís un marc de contenció en el pacient, i per tant, el tipus de recolzament relacionat amb el patró de freqüentació en les consultes d’Atenció Primària. Paraules clau: Fonts de finançament: Aquets treball ha estat finançat per una Beca Col·laboració del Ministeri d’Educació i Ciència, i la Facultat de Psicologia Blanquerna, Universitat Ramon Llull.

http://www.butlleti.cat/ca/Vol28/iss3/3