Resum
Objectiu Conèixer si una intervenció per millorar el suport social, és efectiva per disminuir la sobrecàrrega dels cuidadors principals dels pacients del programa d’atenció domiciliària (ATDOM) i millorar-ne la qualitat de vida.
Material i mètodes Disseny: Assaig d´intervenció comunitària, controlat, multicèntric, aleatoritzat amb assignació per conglomerats.
Població: Cuidadors principals informals de pacients ATDOM, majors de 18 anys, amb història als centres d’Atenció Primària participants. Analitzem els 203 pacients inclosos.
Mesures: a) Cuidador: sociodemogràfiques, test de Zarit abreujat, test de MOS i SF-12, Escala de Goldberg, Apgar familiar, Escala d’estrès psicosocial , patologies cròniques. b) Pacient dependent: sociodemogràfiques, Índex de Barthel, test de Pfeiffer Intervenció: grup intervenció: 1 sessió individual,1 sessió familiar i 4 d’educació grupal. El grup control rebrà l’atenció habitual en ATDOM.
Anàlisi estadística: Es comparen els grups d’estudi abans i després de la intervenció per les variables dependents; comparant mitjanes amb el test t de student en les variables quantitatives i mitjançant Xi2 en el cas de variables qualitatives.
Resultats Els cuidadors del grup intervenció milloren el recolzament social amb diferències estadísticament significatives respecte al grup no intervenció, sense diferències per l’esgotament del cuidador i la dimensió física de la qualitat de vida. La dimensió mental de la percepció de la pròpia salut millora en el grup intervenció, però no quan la comparem amb el grup no intervenció. Hi ha diferències en l’escala ansietat – depressió entre grups.
Conclusions Millora el suport social amb la intervenció, però només milloren paràmetres que mesuren les dimensions psicològiques i mentals de la salut del cuidador, sense canvis en els paràmetres de les dimensions físiques.