Resum
Objectius:Mostrar que les intervencions sobre estils de vida, efectives en retardar la progressió cap a diabetis tipus 2 (DM2) de subjectes d’alt risc, també són eficients.
Material i mètodes:Dades sobre l’ús de serveis i qualitat de vida (qüestionari 15-D) en una cohort d’Atenció Primària, avaluant l’efectivitat d’un programa d’intervenció sobre estils de vida. Les persones s’aleatoritzaren al grup d’intervenció estandarditzada o bé al programa intensiu (format grupal o individual) del programa DE-PLAN-CAT.
Resultats:La incidència acumulada de DM2 desprès de 4 anys de seguiment va ser 20% i 14,6% per la intervenció intensiva grupal i individual, respectivament, i 28,8% al grup estandarditzat. Els costos promig per persona al programa d’intervenció varen ser de 686€ comparats als 646€ del grup estandarditzat. La qualitat de vida va ser superior al grup intensificat (0,93 front 0,91; p=0,01). El guany d’utilitat fou 0,012 i la raó incremental de cost-efectivitat fou 3.243€ per AVAQ (anys de vida ajustats per qualitat) guanyat.
Conclusió:Considerant els costs de gestió dels pacients diabètics, aquest estudi mostra que un programa intensiu sobre l’estil de vida en Atenció Primària en subjectes d’alt risc no només és efectiu sinó eficient, en retardar la progressió cap a la DM2. La implementació d’aquest model seria molt recomanable.