Resum
Introducció. L’objectiu de l’estudi era conèixer la prevalença de llars catalanes on es desen antibiòtics mitjançant una enquesta telefònica d’una sola pregunta, tot comparant dos tipus de preguntes.
Material i mètodes. Estudi descriptiu prospectiu realitzat en un centre de salut urbà. Es recolliren els 3 primers pacients d’almenys 18 anys en els llistats de la història clínica informatitzada dels dies feiners des de setembre a desembre de 2014. En una consulta s’emprà la forma normal de preguntar pels antibiòtics desats a casa. En canvi, als pacients de l’altra consulta es preguntà d’una forma en què no s’enjudiciava a l’individu procedint a la pregunta normal la següent consideració: ‘Gairebé tot el món guarda antibiòtics a casa’.
Resultats. De les 435 persones enquestades, 166 (38,2%) van admetre desar antibiòtics al seu domicili. El percentatge va ser lleugerament més alt quan la pregunta es formulà de forma no amenaçant (41,9% vs 34,7%, p=0,07). Els antibiòtics més freqüentment emmagatzemats van ser amoxicil·lina i àcid clavulànic, amoxicil·lina i fosfomicina trometamol.
Conclusions. El nombre d’antibiòtics desats als domicilis catalans segueix essent molt elevat. Encara que no s’observaren diferències estadísticament significatives, a l’igual que en els estudis de compliment, quan els metges pregunten de forma que el pacient no se sent amenaçat, la resposta tendeix a ésser més lliure i més honesta.
Mots clau: Antibiòtics; Automedicació; Compliment terapèutic; Productes domiciliaris.