close
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) -Ginebra, 1997- defineix la telemedicina com “el subministrament de serveis d’atenció sanitària en què la distància constitueix un factor crític, per els professionals que apel·len a les tecnologies de la informació i de la comunicació, amb la finalitat d’intercanviar dades per fer diagnòstics, proposar tractaments i prevenir malalties, així com la formació permanent dels professionals“. No obstant, l’evolució de les noves tecnologies han permès aplicar els conceptes de globalitat i operabilitat a les organitzacions sanitàries.
En aquest nou escenari la telemedicina significa la possibilitat d’un tractament globalitzat en tot el procés de l’atenció sanitària, podent integrar la visita presencial amb la no presencial mitjançant les diferents vies de comunicació que inclouen les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i les aplicacions. L’objectiu d’aquest document és proporcionar coneixement pel desenvolupament de la teleconsulta a la pràctica assistencial.