Resum

Les fractures de l’apòfisi odontoides són les més comunes del raquis cervical a qualsevol edat i representen del 7 al 20% de les fractures cervicals. En els més grans de 80 anys són les més freqüents de la columna vertebral1. Les fractures d’odontoides es classifiquen segons Anderson i d’Alonzo en tipus I (fractura de l’àpex amb avulsió); tipus II (fractura del coll) i tipus III (fractura de la base estesa al cos de l’axis)2. El mecanisme lesional més freqüent són les caigudes. La clínica és variable des de la cervicàlgia fins la tetraplegia, si es produeix compressió medul·lar associada. Per al diagnòstic s’utilitzen les radiografies cervicals i la tomografia axial computada (TAC) cervical.

http://www.butlleti.cat/ca/Vol33/iss1/3