Resum
Objectiu:
. Avaluar les diferències en els factors derisc cardiovascular i les malalties cardiovasculars entre els pacients que tenen un bloqueig de branca complet i els que tenen un electrocardiograma normal.
Disseny. Estudi descriptiu transversal.
Emplaçament:
. Un centre de salut urbà.
Participants. 2.147 pacients inclosos ambelectrocardiograma fet a 2000-2013 per qualsevolmotiu.
Intervencions. Variables: edat, gènere,electrocardiografia: ritme, bloqueig de brancadreta complet i incomplet (BBDc/BBDi), bloqueig de branca esquerra complet i incomplet(BBEc/BBEi), criteris de Cornell per a hipertròfiadel ventricle esquerre, factors de risccardiovascular (hipertensió arterial, diabetis,dislipèmia, obesitat, consum d´alcohol i tabac),malalties cardiovasculars (malaltia renal crònica,insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica,accident vascular cerebral i arteriopatia perifèrica).
Resultats. Homes 48,5%; edat mitjana 60,8 anys(DE: 16,1). Temps de seguiment mitjà 5,6 anys (DE: 2,8, rang entre 0,7 i 13 anys). Electrocardiograma normal: 70,4%, BBD: 13,8%(BBDc: 4,4%), BBE: 5,2% (BBEc: 1,6%), arítmies:5,3%, signes d’isquèmia: 1,8%,electrocardiogrames il·legibles: 3,5%. Un 60,1%tenien hipertensió, 31,7% dislipidèmies, patologia cardíaca en un 31,7% i ictus en un 4,8%. Els pacients amb BBDc en comparació amb aquells amb un electrocardiograma normal tenien més sovint insuficiència cardíaca i arteriopatia perifèrica. Els pacients amb BBEc tenien més freqüentment insuficiència cardíaca, infart, malaltiarenal crònica, hipertròfia ventricular esquerra,hipertensió i diabetis.
Conclusions. En el nostre estudi tant els pacientsamb BBDc com els que presenten un BBEc tenen una major freqüència de malalties cardiovasculars, en comparació amb els pacients que es mantenen al llarg del nostre estudi, amb un electrocardiograma normal